Acantilados

Esta mañana nos hemos despertado pronto y despues de un buen desayuno y algo de beber calentito emprendemos camino hacia Gort para hacer una visita a la tienda de la Agatha. Tal como nos lo habia explicado Vicky, una joven vestida de lila y en su mundo, muyyy simpatica!

Nuestro viaje de hoy tenia como parada principal los acantilados. Como si fuese una pelicula, desde lo mas alto de estos el viento soplaba fuerte en nuestras caras. Todo verde y el fuerte mucho metros bajo nuestros pies. Un castillo. Un bocadillo de jamón y queso. Muchas fotos y un horizonte.

Por la tarde nos hemos acercado a la playa un ratito pero el frio nos ha invitado a volver al pueblo a tomar un cafe en un bar. Cuando aparcabamos hemos encontrado a Lurdes, una chica de Badajoz que también está en casa de una familia. Muy simpatica, muy salada, muy habladora. Nos ha despertado a todas en una conversacion divertida, como si nos conocieramos de toda la vida.

Por la noche una tortilla de patatas, unas patatas al horno y un poco de lomo a horno. ñam ñam...!

Ahora, de fiesta, a probar la cerveza irlandesa!

Bienvenido a Irlanda!

Ahir a les 12 de la tarda ens recollia el papa de la Neus per marxar cap a l'aeroport de Girona, l'últim racó de Catalunya que veuriem abans de marxar cap a Irlanda!

Tot l'avió cantant i fent tonteries i planejant una trobada especial amb la Vicky. Una sorpresa i unes disfreses que finalment no van poder ser. Nosaltres haviem planejat entrar Neus i Jo primer (perquè la Vicky només sabia que veniem nosaltres dues) , portar la Vicky al bar de l'aeroport i un cop allà vindrien la Laura i la ilvia com si res, com qui es troba a les amigues un dia pel poble. Pero...en aquell aeroport, ni bar, ni temps. La vicky i un gran somriure ens va donar la benvinguda a aquestes terres, jo en veure que no hi havia bar, torno enrera amb l'excusa d'haver perdut el mocador del coll i els hi dic a la Laura i a la Silvia: veniu, entre , JA!

Res, moltes abraçades i petons i cap al cotxe, això si, a la dreta!!

El paisatge verd i humit ens va acompanyà fins a la gran casa de la familia. Un gran gos ens dóna la benvinguda i entrem a la casa com si mai no haguessim vist una. Molt molt bonica!

Preparem un bon sopar de campaments: pasta amb tomàquet i tonyina i a veure una peli! Bona nit i benvingudes a Irlanda

St Jordi...quines sensacions al cos

Ahir a les 8 del matí (potser una miqueta més tard) sortia de casa, acompañada d'un sol que començava a deixar-se veure i una alegria al cos que no puc explicar. Havia arribat St Jordi, una festa nostra, en la qual participem des de fa molt anys, la plaça plena de gent treballant per a montar les paradetes, un café, un entrepà.

L'Albert i jo comencem a montar la paradeta, a tenir-ho tot preparat i arriba la neus MOLT CARREGADA. De llibres, de roses, senyeres, punts de llibre, bolis, cintes, tisores. Tot allò necessari per a passar una diada de St.Jordi. 

Comencem a montar i les dues amigues ens quedem allà fins ben be les 11 que comencen a arribar cares conegudes. Jo crec que tots sentiem el mateix per dins. Un sentiment de vacances, d'alegria, de records, d'amistat. Un sentiment ple de moments viscuts darrera la nostra paradeta. Els nens del poble que passàven per la parada i ens deien un simpàtic "hola", els nens i joves de l'agrupament que en sortir del cole no van trigar res en aparèixer per la parada i començar la tradicional cursa de venta de roses entre ells. Diria que la guanyadora va ser la Isa, 30 roses ella sola. el pobre Ignasi va tornar a la paradeta havent venut una rosa per 50 cent, quan les veniem per 2 euros. Pobre la cara que va posar quan li van dir. Pero no passa res, va agafar una altra rosa i va tornar 5 minuts més tard amb 1'60 euros, per compensar!

Bueno Bueno, tota una diada plena de vida, com cada any. 

Després de teatre vaig arribar a casa amb l'Albert, vaig a veure ma mare, parlem una estoneta i quan entro un altre cop a la meva habitació: taxàn taxàn..

Una rosa de paper, preciosa. Amb moltes direccions diferents, paraules amb sentit que em portarien algun lloc d'aquest món i havia d'esbrinar on.

Aqui us deixo les paraules, a veure si sou tant rapids com jo en esbrinar on marxarem l'Albert i jo uns dies:

ENERGIA, MISTERI, AVIONS, DESCOMBRIMENTS, SORPRESES, MOMENTS, RENOVACIÓ, TRANQUIL·LITAT,  ANAGRAMA.

Sort amb l'endevinalla..

Sara

més fotos:

Cartes des de Irlanda

Ahir vaig rebre la teva carta. 

Sortia ja de casa meva i un gest rutinari em va fer mirar per casualitats de la vida la bústia de casa meva on mai trobo res interessant. En obrir-la només hi havia una carta, la agafo i .....SARA SEGARRA LEAL.

I això? Li dono la volta i no em va fer falta mirar el remitent, el trèvol dibuixat a llapis em va proporcionar tota la infomació que necessitava. Amb l'alegria als ulls i a tot el cos vaig començar a caminar i a la vegada obria amb cura aquell sobre que em portava notícies molt agradables segur! 

Una postal i una carta amb la teva lletra, quant de temps sense veure-la! Suposo que tothom al carrer devia mirar aquella noia boja que caminava sense saber on posava els peus i amb la mirada perduda darrera una carta plena de paraules. Em vaig posar a llegir-la sense parar ni un segon i cada paraula el feia obrir el somriure i haig d'admetre que va caure una llagrimeta i alguna més de regal.

Aquestes cosetes fan molta il·lusió formiga.

Moltíssimes gràcies.

 Jo també t'estimo

El cotxe

Una experiència més a la meva vida, avui he fet la meva setena pràctica i per primer cop he anat fins a Barcelona. Segurament a molts de vosaltres us semblarà una tonteria d'entrada, però jo em prenc les meves pràctiques de conduir com a una parte de la meva vida que quedarà gravada per sempre, quan i com em vaig treure el carnet de conduir. 

No sé si porto el cotxe bé o molt malament però m'ho estic passant d'allò més bé!

Bona nit!

Uns campaments diferents

Fa ja dies que vam tornar de campaments i que l'ordinador em mira dient: actualitza el blog dona, que el tens mort de fàstic i en realitat tens moltes cosetes que explicar!

Bé, dons el passat 3 d'Abril tornàvem d'uns campaments una mica especials per a mi. No hi anavem pas de cap la Jany i jo sinò una mica de coordinadores, timing, a controlar que tot marxes bé i a ajudar a les altres unitats en tot el que necessitessin! Haig d'admetre que tenia els meus dubtes de si anar o no, però la Jany va acabar menjant-me l'olla per a que hi anés i al final vaig caure. 

Durant el primer dia tot va anar molt bé, vam tenir molta feina perquè vam ajudar a montar tendes, la carpa de material, la cuina, una mica tot plegat. I com els groups de servei encara no funcionaven la Jany i jo ens vam dedicar a netejar una mica tot i deixar el campament ben vestidet per a tothom! La veritat es que va ser molt entretingut.

Si he tingut alguna cosa durant aquests campaments ha estat temps per a pensar i per a observar. M'ha agradat poder parar l'orella amb temps a tot el que em deien els nens, poder passar llargues estones xerrant amb els Raiers, poder relaxar-me amb ells, tallar cabells, explicar històries i escoltar dilemes que tenen al cap. Els trobava moltíssim a faltar. Són uns joves increibles, crítics amb si mateixos i amb tot el que els envolta, m'agrada que malgrat tot siguin capaços de reflexionar ells mateixos i prendre decisions entre tots i em sembla veure en les seves accions uns valors els quals els meus companys i jo ens hem esforçat molt en ensenyar.

He tingut temps per a conèixer als més petits de l'agrupament, un grup de petits follets amb grans cors i moltíssimes històries, acudits i endevinalles per explicar...que petits que són per fora i que grandissims que són per dins. Un món infinit d'imaginació i fantasia que et transmeten només amb aquestes mirades emocionades i els ulls oberts i les mans estirades mentre t'expliquen que acaben de superar "nosequina" prova.  Absolutament genials, la meva més gran estima i admiració pels meus companys els caps de follets, que tinc la sensació que han passat uns campaments super divertits, Oi que si?? 

Durant els campaments he sentit molts sentiments diferents, il·lusió, tranquilitat, ràbia, impotència, felicitat, anyorança..una mica de tot, ara estic intentant filtrar aquests sentiments i treure'n decisions i valors importants que em marquin quins són els camins pels quals mai més vull caminar i pel quals sé que haig de seguir per a arribar als meus objectius...és difícil això de madurar i aprendre!!!

En resum, han estat uns campaments diferents però he pugut sentir aquella olor a cuina de campament, a fogonets, el pa amb xocolata, els macarrons fets pasta, els fanalets de nit i com aquests ens donen una llum que només em porta records de nits de campaments, els arbres, la tranquilitat, la il·lusió a les cares, els somriures d'aquells  trapelles que sempre negaran haver expressat...

Bona nit i com sempre dic, 

continuem caminant no? Ara si, pel bon camí!