Pels turons de Barcelona

Ahir pel matí ens vam decantar per aprofitar el temps i visitar una Barcelona desconeguda. Sempre havia sentit a parlar del Turó de la Rovira i fins i tot no fa gaire que vam veure un documental però encara no m'havia decidit a anar-hi. 

Aparquem el cotxe i pugem caminant fins a arribar al "bunker" de la Guerra Civil Espanyola i on poc després una gran població del sud i centre d'Espanya es va instalar, encara pots observar les distribucions de les habitacions, les escales de les cases, les parets i terres...es increible.  Tot i així la raó per la qual tothom puja fins al turó és per a poder observar les magnífiques vistes de tota la ciutat. Es veu tota Barcelona i si fa bon temps es pot veure fins i tot Mallorca.

Vam tenir la sort de poder gaudir d'una brisa fresca que encara va fer més perfecta l'estona que vam estar allà. Us recomano moltísim que un día us agafeu una estoneta per a vosaltres mateixos i vingueu a veure-la, està molt a prop i no hi ha res 

com això.

Agur!

Els nens i nenes

Caminem una mica esbojarrats pel carrer. Cantant, cridant, parlant els uns amb els altres. Tots volen explicar-me la seva història, la seva aventura. Tots volen fer sentir la seva veu per a que vegis la seva habilitat especial i el conte tant important que té per a tu. 

Treballar amb nens i nenes...

Aquests dies he passat més hores amb personetes que no pas amb gent de la meva edat o de la familia i és increible la de coses que pots arribar a aprendre amb ells. De vegades els observo i intento analitzar perquè fan el que fan, em diverteix intentar comprendre perquè son com son. És curiós detectar que tots tenen la mateixa manera de funcionar, de parlar-se entre ells..les mateixes vivències.

Avui ha estat un día especial, en Dani, un nen de l'agrupament que un día va ser llop i ara ja és tot un Raier ha vingut al casal però els nens que tenim al grup son més petits que ell i de sobte, quan et gires i el veus parlar ja no hi és aquest nen, ara com és més gran, parla als més petits amb un to més seriós, esforçant-se per corretgir la seva postura davant els petits, fent-se el responsable, esperant-se amb mi al semàfor per a fer passar els petits. Veure'l crèixer..

Treballar amb nens, una experiència increible, treu tot allò positiu que tens dins, et fa continuar caminant muntanya amunt encara que estiguis cansadíssima només per a donar ànims a aquells nens que no poden amb ells mateixos i encara més important, et fa poder veure relacions humanes des de la distància i et fa reflexionar molt en com ens parlem, ens tranctem i, de vegades, em fa veure que els que som una mica més grans ens hem oblidat de passar-nos-ho bé, d'estimar sense res a canvi, d'un somriure a les 9h del matí sense café, només perquè avui fa un dia radiant i perquè volem JUGAR!

Cada vegada estic més convençuda que son els petits els que ens fan grans i que son ells els que ens ensenyen a nosaltres...

Bona nit