Feliz Cumpleaños

Hoy por estas tres mujeres. Por celebrar el cumpleaños de estas dos hermanas con las que comparte infinitos recuerdos de infancia. Porque no recuerdo momento en mi vida durante estos pasados 10 años en los que no estéis presentes. Por esta madre que os dio la vida y que tiene ese duende que a todos nos enamora. Confidente de todos y cada uno de nosotros, nos ha guiado a mas de uno en nuestro camino cuando aunque sabíamos la respuesta preferíamos no verla. 

Sois personas con tremendo corazón, gente bueno, gente cariñosa y generosa. Sois una gran familia para mi y sabéis que os quiero muchísimo.

Y esta de aqui por nosotras, por nuestro arte, por nuestros gritos, por nuestras risas, tonterías y finalmente, por nuestra historia juntas. 

Seguimos no?

Se mezclan cosas

Se mezclan cosas en mi cabeza cada día y si alguien pudiera asomarse a mis pensamiento...pobre, se perdería.
En una encrucijada entre mis creencias sobre lo que el mundo debería ser y sobre lo que el mundo es. La cosa es: Buscarse un hueco donde sentar el culo e intentar mejorar las cosas dentro de los limites impuestos o ir en contra del sistema, creer en algo que puede ir más allá. Realismo o Idealismo? Cuál es la receta?

El Llistat

L'esmorzar amb l'Albert ha estat molt emotiu avui, tots dos hem fet un llistat de coses que desitgem fer aquest any.

Preteniem fer això la nit de cap d'any pero ja sabeu...els humans arrosseguem les coses que hem de fer fins que un dia de sopte trobes el moment per a fer-ho.

El meu llistat és molt llarg, potser masses expectatives però jo no m'hi vull quedar curta, són coses importants per a mi i sé que sóc capaç d'això i més! 

El llistat està fet, ara toca la part difícil : esforçar-me dia a dia per a aconseguir-ho!

Aqui us deixo el meu llistat, per a que m'ajudeu a esforçar-me i sigueu testimonis del meu "futur exit".

Molts petonets a tots i en especial a la Vicky, que ens dóna enveja dia a dia amb la seva aventura, i a la Neus que és una campiona.

Us estimo

En què quedem?

En què quedem, que la vida són dos dies i les hem d'aprofitar o que la vida té moments per a tot i no ens hem de preocupar perquè tot vindrà?
En ronda pel cap quines ha de ser el següent pas, m'haig de quedar aqui, agafada a allò que més estimo, o donar un pas i evolucionar.
Diuen que certes oportunitats només venen un cop a la vida...
Bueno, que hi farem...seguirem rumiant

De l'abella a la formiga

La meva vida: un cicle semanal que es repeteix i que amb sort de vegades em sorpren amb novetats. La veritat es que la sorpresa que em vas donar, em ronda pel cap tot el dia, ningú s'esperava trobar-se en aquesta situació.
Quan un dels maons cau de la paret de la meva vida aquesta es paralitza, crec que cap de nosaltres podem deixar de pensar en què passarà aquest dilluns, quan ja no hi siguis pel poble, amb la bici rondant, caminant. Sembla que ens posarem tristons durant uns dies, potser fins i tot melodramàtics. Però no hi ha lloc pel dramatisme. És un moment de canvis, d'experiències, de menjarte la vida i si cal tornar a casa, tornar amb nosaltres que sempre estarem aqui.
És un salt, un salt molt gros, d'aquest que fan por. Pero no ens enganyen totes dues sabem que els salts que més por ens fan són aquells que més deistgem fer i d'aquells que si no fas després t'empenedeixes tota la teva vida.

Tanca els ulls i sent el soroll del mar, dóna un pas cap endavant i imaginat que estas a la punta d'una cala alta de la nostra Menorca. Que el teu cabell marxi cap a on l'indiqui el vent i respira.
Un salt!
És un salt.
Endavant formiga.
El dones. Durant la caiguda a la panxa les teves formiguetes interiors es remouen d'alegria
Pum!!! l'aigua freda et congela el cap!
Deixa el teu cos flotar, deixa't portar per les onades que vinguin i VIU!

D'abella a formiga et dic: t'estimo.

Nou any

Quan un s'aproxima al final del seu any fa una valoració de tot el que ha passat i es planteja què desitja per l'any vinent. En el meu cas, aquests ha estat un any dur i difícil en molts moments personals però ha estat un any en el que he començat a trobar-me a mi mateixa poc a poc i com diu cert anunci: a " DESAPRENDER" coses que creia que tenia molt interioritzades per a poder tornar a aprendre noves coses, noves directrius per la meva vida.

Deixant de banda el propòsit que em faig acada any (deixar de mossegar-me les ungles) tinc clar què vull i què no vull per al nou any i quines coses no puc descuidar mai més de la manera que ho he fet.

L'any 2012 entra amb força i amb aquest neguit del misteri maya però crec fermament que serà un gran any i la veritat es que he començat l'any amb bon peu i amb molt bons amics.

Un 2011 ple de noves amistats ( les meves nenes de la uni, tots els que han entrat nous a l'agrupament..)

ple d'amor i ple d'emocions. I no puc deixar de donar les gràcies per aquests pilars a la meva vida que fa molts anys ja que m'ajuden a suportar el pes del dia a dia.

Un especial missatge per la meva mare, perquè he vist com s'ha aixecat com una campiona després de tot i sé que ara és feliç i no hi ha millor regal per a mi i un altre moment especial per a l'Albert, ell ja ho sap tot.

Moltíssimes gràcies a tots i totes.

pd: un dels meus propòsits és continuar amb el blog!!

Sara