De l'abella a la formiga

La meva vida: un cicle semanal que es repeteix i que amb sort de vegades em sorpren amb novetats. La veritat es que la sorpresa que em vas donar, em ronda pel cap tot el dia, ningú s'esperava trobar-se en aquesta situació.
Quan un dels maons cau de la paret de la meva vida aquesta es paralitza, crec que cap de nosaltres podem deixar de pensar en què passarà aquest dilluns, quan ja no hi siguis pel poble, amb la bici rondant, caminant. Sembla que ens posarem tristons durant uns dies, potser fins i tot melodramàtics. Però no hi ha lloc pel dramatisme. És un moment de canvis, d'experiències, de menjarte la vida i si cal tornar a casa, tornar amb nosaltres que sempre estarem aqui.
És un salt, un salt molt gros, d'aquest que fan por. Pero no ens enganyen totes dues sabem que els salts que més por ens fan són aquells que més deistgem fer i d'aquells que si no fas després t'empenedeixes tota la teva vida.

Tanca els ulls i sent el soroll del mar, dóna un pas cap endavant i imaginat que estas a la punta d'una cala alta de la nostra Menorca. Que el teu cabell marxi cap a on l'indiqui el vent i respira.
Un salt!
És un salt.
Endavant formiga.
El dones. Durant la caiguda a la panxa les teves formiguetes interiors es remouen d'alegria
Pum!!! l'aigua freda et congela el cap!
Deixa el teu cos flotar, deixa't portar per les onades que vinguin i VIU!

D'abella a formiga et dic: t'estimo.