la responsabilitat és nostra

Cada cop n'estic més convençuda, la responsabilitat és nostra.
Què és la política? Ens pot solucionar la vida? Qui fa política?
Ens prometen la lluna o encara més, sortir de la crisi, com si la solució real passes exclusivament per les polítiques d'un govern.
Senyors i senyores , estic convençuda que si volem canviar les coses és moment d'aixecar-nos del sofà i ser responsables amb el nostre paper sigui quin sigui: ciutadà, client, consumidor, mare, estudiant, pare, fill, net...en definitiva , nosaltres mateixos.
La política està en les nostres mans i  com sabem que no fem les coses bé preferim pensar que no és culpa nostra si estem o no a la crisi.
Hem de fer ús del nostre paper, explotar les possibilitats de fer mal a aquelles coses que critiquem. Des del moment que ens aixequem fins que anem al llits totes i cadascuna de le decisions SÓN POLÍTICA!
Per a poder caminar pel cami que desitgem , primer haurem de donar nosaltres el primer pas, tranquils, després ja vindrà l'Estat a asfaltar-lo.

Un país sencer no arriba a una situación desastrosa només amb una mala gestió d'un govern  (i "oju" que no estic afirmant que el govern d'un país no sigui el principal responsable del malbaratar  recursos i de realizar una mala gestió) hem de tenir en compte les decisions individuals de les persones que sumades podriem afirmar com a un "interés general"del poble que molts cops determinen el camí d'un país encara que a noslatres, formiguetes , no ens ho sembli.
Si nosaltres, que no tenim cap tipus de presió política, quan anem a un supermercat i dubtem entre comprar un cafe normal més barat i un café de comerç just un pel més car , sempre acabem comprant el barat (siguin quines siguin les raon) no podem pretendre que les altres esferes de govern tinguin en consideració coses que nosaltres no tenim. No es s'endeutarà un govern per a poder oferir als ciutadans i ciutadanes unes prestacions "inaguantables" per a poder governar la propera legislatura? Però si nosaltres mateixos li comprem un kinderbueno al nostre nen per a tenir-lo callat a casa i haver d'obligar-lo a menjar-se una poma.

Insisteixo, passa per les nostres mans, prediquem amb l'exemple. Aqui us deixo un llistat d'empreses a les quals jo he decidit no comprar mai més perquè realment no accepto la seva manera de produir (explotación infantil, contaminación massiva del medí , etc.)

Vosaltres decidiu, nosaltres decidim.

McDonald's CorporationTrabajo infantil en Inglaterra y China, explotación laboral, excesivo consumo de carne con consecuencias ecológicas y sociales negativas.

BayerImportación de materias primas de regiones sumidas en conflictos bélicos, financiación de ensayos clínicos no éticos, trabas a la fabricación y comercialización de herbicidas peligrosos y trabajo infantil en los proveedores de materias primas.

Levi'sExplotación, acoso sexual y otras irregularidades en empresas proveedoras

FordImplicación en la guerra sucia de los años setenta y ochenta en Argentina; sexismo y racismo en las plantas de producción.

Walt DisneyTrabajo infantil, explotación y abusos en empresas proveedoras.

Mercedes-Benz

Comercio de armas atómicos y minas antipersona, cooperación con regímenes militares, destrucción del medio ambiente.

Coca ColaPersecución contra los sindicatos con escuadrones de la muerte en empresas envasadoras, explotación y trabajo infantil en la recolección de naranjas, discriminación racial.

Nestlé: explotación infantil en la recolección de cacao en Africa. discriminación racial.

NIKE:Durante el año 1991 se inicio la denuncia del uso de trabajo infantil en la fabricación de las costosas zapatillas de la multinacional 

ADIDAS:Las empresas locales, subcontratadas por las multinacionales, empezaron a pagar 8 rupias más por balón (una miseria) para eludir problemas. Sin embargo, Adidas lo consideró un exceso y fabricó sus balones para el Mundial de Francia en Marruecos. ADIDAS ha transferido toda su producción a Asia, cerrando todas las factorías en Europa. También fue denunciada por explotación infantil.

En India, 55 millones de niños trabajan en la elaboración de la artesanía textil. En Pakistán es muy difícil saber cuántos. Las multinacionales de ropa deportiva han perfeccionado la estrategia: los niños trabajan en casa.
EL CORTE INGLES, INDITEX(Zara, Máximo Dutti, Stradivarius, Pull and Bear, Berska y Oysho) , CORTEFIEL, MANGO
Son las empresas citadas por una investigación realizada por Intermon.

BP Financiación de guerra civil y tráfico de armas, destrucción del medio de vida en regiones petrolíferas, colaboración con regímenes militares.

I així infinits.

Quan la vida et somriu :)

Heu tingut algún cop aquesta genial sensació de que tot va bé? De que no hi ha problemes, ni mal "rollos",  ni preocupacions...doncs jo sí!
Aquests últims dies tinc la sensació que nadal s'apropa i venen aquests dinars familiar que tant m'agraden, que com si res canviarem d'aqui res a un any nou, que es van acabant els seminari si les pràctiques setmanals, que el cau va genial i els meus cocaps i jo ho estem fent dpm, que soc molt feliç amb l'Albert, que la Neus ha tingut el regal d'aniversari que es mereix, he arreglat tensions del passat (o potser s'han arreglat soles....) aix.. senyors i senyores a mi , ara mateix, la vida em somriu i no puc fer menys que somriure mentre escric aquesta entrada.
No només val la pena dedicar aquests blog a aquelles coses que no m'agraden no? a tot allò que m'indigna o em sembla preocupant..la vida també té cosetes bones que fan que valgui la pena viure-la.
Ús recomano que després de llegir aquests text : tanqueu els ulls i us quedeu asseguts a la cadira, que penseu en totes aquelles coses de la vostra vida que realment no estan tan malament o que al menys podrien estar molt pitjor, que penseu en una cosa que us fagi feliç i somrigueu.
Endavant , ja podeu!

petonets

La relativa importància de les coses en passar el temps

Avui xerrant en una d'aquestes petites pauses que ens permet l'estudi intenssiu de dos universitaris, l'Albert i jo hem estat parlant de com eren les coses quan cursàvem l'ESO, Batxillerat , la divertida Sele i l'entrada a la uni. Com canvia la nostra perspectiva de les coses en el temps, el que ara ens sembla una tonteria tenia la importància de la caiguda d'un gran imperi a l'època. 

Hem començat xerrant de l'entrada de bolonya, jo no he viscut una altra cosa, l'any passat quan vaig començar la uni bolonya ja era una realitat però sembla ser que l'Albert, com a bon estudiant casi llicenciat , no n'opina el mateix, que si el grau és molt fàcil, que si regalen certs exàmens, bueno...què hi farem, espero que els meus futurs "jefes" no opinin el mateix , sino qui contractarà a l'onada d'estudiants posterior a la meva generació?

La conversa a derivat a quines van ser les nostres sensacions de la sele, a mi em va semblar una experiència genial, inolvidable fins i tot guardo els enunciats dels examens i la meva fitxa d'inscripció..com em semblava de difícil estudiar tot aquell temari i que malament ho vaig passar en certs moments, suposo que els professor tenen el deure de ficar-te la por a cos , què hi farem!

Tots aquells textos que havia de llegir i conèixer a la perfecció, aquells escrits de filosofia interminables, les santes mates que em portaven boja, eren un cim infinit per escalar. Ara, amb dos anys de perspectiva que fàcil ho veig tot, pobre de mi en aquella època !!

I que em dieu dels crédits de síntesi? Els primers power point (que ara fins i tot m'acompanyen a dormir) i de les excursions amb la classe. Jo, igual que molts altres companys, me'ls prenia amb seriositat i exigència i ara tinc la sensació d'haver estat una ilúsa! Ja m'agradaria tornar per uns dies a fer un crèdit de síntesi.

I em pregunto si sempre em passarà igual...la veritat és que molts cops tinc davant meu un gran repte que veig impossible de realitzar i del qual finalment surto viva i , de vegades, fins i tot contenta així que imagino que la vida també deu consistir en això. La lluita constant de la inexperiència.

Ara miro al futur i veig un camí llarg per acabar la carrera, en realitat ha passat més d'un any i encara penso que va ser ahir quan vaig entrar per primer cop a la classe de ciència política, un camí encara més borrós sobre que faré un cop acabi : si continuaré estudiant, si aconseguiré un treball (un treball? quines tonteries dic, si els joves no tenim cabuda al mercat de treball!!).

Una d'aquelles coses que sempre m'he plantejat és marxar a estudiar fora o a l'aventura , em dic a mi mateixa que ho fa molta gent i torna molt feliç, però dins meu no sé si pesa més la por o la emoció i potser d'aqui a uns anys aquest tipus d'aventures ja no suposen cap repte.

Sigui com sigui, continuem avançant no?

Canvis, canvis, canvis...

Ahir vaig sentir una frase que em va marcar : "eduquemos a los niños, no hará falta castigar a los hombres". Aquesta gran frase em va donar l'empenta per a crear aquest blog i deixar aquí tots els pensaments que es mouen al meu cap. 

Si tinc una cosa clara a la meva vida és que els joven som llavors, llavors que estan creixent i que algun dia brotaran, llavors d'allò que ens han deixat pares, avis i tota la línia evolutiva familiar amb els seus petits granets de la sorra que ens fa creixer. La meva generació ha estat un conillet d'índies per a la societat, ha viscut plenament els canvis de cartes a e-mails, telèfons d'última generació, videotrucades, els canvis de llibres a ordinadors a l'escola, boom immobiliari, crisi , bolonya, canvis, canvis i canvis.

Tot i així encara ens podran retreure que no hem viscut res greu i és veritat : no hem viscut guerres, ni miseria, ni fam, ni grans epidèmies , estem vacunats i estem quiets a l'escala mecànica de la societat sense saber on ens portarà aquesta. 

Sí , hem viscut entre cotons , però el que a mi m'interessa és : els joves estem educats? què és l'educació?  i encara més :

qui té la responsabilitat de socialitzar-nos?

Començaré per descriure que crec que és educación: l'educació és una acción social que transmet als nens i joves : coneixement tècnics i contigut acadèmic, eïnes per a enfrontar-se a la vida, conciència de la vida en societat i del seu paper com a ciutadà ,  visió crítica i moralitat i finalment valors.

Des del meu punt de vista els joves no estem educats ni preparats per a enfrontar-nos a la vida,vivim en una societat que es regula per normes que tenen una vinculació negativa amb la ciutadania , és a dir, podrem fer tot allò que vulguen mentre no estigui prohibit per llei. On està l'espai per a meditar moralment els nostre actes? Estem els joves convencuts de que la normativa que ens regula és la millor per a nosaltres? No crec que avui dia els principals agents d'educació (familia i escola) estiguin a l'altura.

La familia ha d'educar els nens i fer-los pensar sobre els seus actes però els pares actualment es passen el dia treballant com a bojos per a poder pagar totes les despeses que tenen i no disposen del temps suficient per a, amb qualitat i estima , fer creixer rectes les lavors. 

L'escola ja no té capacitat per a educar els nens. Amb els augments del número de nens a les classes es perd la capacitat que té el professor de atendre a tots un per un, conèixer una mica la seva vida i fer el seu treball seguint objectius específics per a aquell grup i amb la reducció del sou es fa latent la falta de vocació en aquest àmbit i els professors encara tenen més excuses per a no fer el seu treball. 

Qui ens educa dons? Un trípode mortal : avis, amics i televisió.

La meva opinió personal és que la societat ha de retornar el poder d'educar els nens als agents que els hi pertoca , capacitant-los per a fer-ho. Considero imprescindible que l'educació es fagi amb una valors que la respaldin. Sóc conscient que no tothom té els mateixos valors però hi ha algun que són universals i necessaris : els drets humans, la participació social, el respecte per un mateix i pels altres, la solidaritat i que no podem fer desapareixer. Són els pilars d'una societat forta , igualitària i real.

Retornant a la frase del principi, crec que de moment la conciència social dels joves . no està tant desenvolupada com per a confiar completament en els seus actes un cop siguin adults, caldrà castigar els home si les dones, caldrà marcar límits en al conducta humana que assegurin aquesta valors necessaris, caldrà fer esforços en l'educació per a que algun dia aquests valors estiguin tant interioritzats que els ciutadans confiem entre nosaltres.

Els que ara som joves , no ho serem eternament , serem adults i despres vells i haurem deixar la nostra empremta i les nostres llavors.