Canvis, canvis, canvis...

Ahir vaig sentir una frase que em va marcar : "eduquemos a los niños, no hará falta castigar a los hombres". Aquesta gran frase em va donar l'empenta per a crear aquest blog i deixar aquí tots els pensaments que es mouen al meu cap. 

Si tinc una cosa clara a la meva vida és que els joven som llavors, llavors que estan creixent i que algun dia brotaran, llavors d'allò que ens han deixat pares, avis i tota la línia evolutiva familiar amb els seus petits granets de la sorra que ens fa creixer. La meva generació ha estat un conillet d'índies per a la societat, ha viscut plenament els canvis de cartes a e-mails, telèfons d'última generació, videotrucades, els canvis de llibres a ordinadors a l'escola, boom immobiliari, crisi , bolonya, canvis, canvis i canvis.

Tot i així encara ens podran retreure que no hem viscut res greu i és veritat : no hem viscut guerres, ni miseria, ni fam, ni grans epidèmies , estem vacunats i estem quiets a l'escala mecànica de la societat sense saber on ens portarà aquesta. 

Sí , hem viscut entre cotons , però el que a mi m'interessa és : els joves estem educats? què és l'educació?  i encara més :

qui té la responsabilitat de socialitzar-nos?

Començaré per descriure que crec que és educación: l'educació és una acción social que transmet als nens i joves : coneixement tècnics i contigut acadèmic, eïnes per a enfrontar-se a la vida, conciència de la vida en societat i del seu paper com a ciutadà ,  visió crítica i moralitat i finalment valors.

Des del meu punt de vista els joves no estem educats ni preparats per a enfrontar-nos a la vida,vivim en una societat que es regula per normes que tenen una vinculació negativa amb la ciutadania , és a dir, podrem fer tot allò que vulguen mentre no estigui prohibit per llei. On està l'espai per a meditar moralment els nostre actes? Estem els joves convencuts de que la normativa que ens regula és la millor per a nosaltres? No crec que avui dia els principals agents d'educació (familia i escola) estiguin a l'altura.

La familia ha d'educar els nens i fer-los pensar sobre els seus actes però els pares actualment es passen el dia treballant com a bojos per a poder pagar totes les despeses que tenen i no disposen del temps suficient per a, amb qualitat i estima , fer creixer rectes les lavors. 

L'escola ja no té capacitat per a educar els nens. Amb els augments del número de nens a les classes es perd la capacitat que té el professor de atendre a tots un per un, conèixer una mica la seva vida i fer el seu treball seguint objectius específics per a aquell grup i amb la reducció del sou es fa latent la falta de vocació en aquest àmbit i els professors encara tenen més excuses per a no fer el seu treball. 

Qui ens educa dons? Un trípode mortal : avis, amics i televisió.

La meva opinió personal és que la societat ha de retornar el poder d'educar els nens als agents que els hi pertoca , capacitant-los per a fer-ho. Considero imprescindible que l'educació es fagi amb una valors que la respaldin. Sóc conscient que no tothom té els mateixos valors però hi ha algun que són universals i necessaris : els drets humans, la participació social, el respecte per un mateix i pels altres, la solidaritat i que no podem fer desapareixer. Són els pilars d'una societat forta , igualitària i real.

Retornant a la frase del principi, crec que de moment la conciència social dels joves . no està tant desenvolupada com per a confiar completament en els seus actes un cop siguin adults, caldrà castigar els home si les dones, caldrà marcar límits en al conducta humana que assegurin aquesta valors necessaris, caldrà fer esforços en l'educació per a que algun dia aquests valors estiguin tant interioritzats que els ciutadans confiem entre nosaltres.

Els que ara som joves , no ho serem eternament , serem adults i despres vells i haurem deixar la nostra empremta i les nostres llavors.