Ahir a les 12 de la tarda ens recollia el papa de la Neus per marxar cap a l'aeroport de Girona, l'últim racó de Catalunya que veuriem abans de marxar cap a Irlanda!
Tot l'avió cantant i fent tonteries i planejant una trobada especial amb la Vicky. Una sorpresa i unes disfreses que finalment no van poder ser. Nosaltres haviem planejat entrar Neus i Jo primer (perquè la Vicky només sabia que veniem nosaltres dues) , portar la Vicky al bar de l'aeroport i un cop allà vindrien la Laura i la ilvia com si res, com qui es troba a les amigues un dia pel poble. Pero...en aquell aeroport, ni bar, ni temps. La vicky i un gran somriure ens va donar la benvinguda a aquestes terres, jo en veure que no hi havia bar, torno enrera amb l'excusa d'haver perdut el mocador del coll i els hi dic a la Laura i a la Silvia: veniu, entre , JA!
Res, moltes abraçades i petons i cap al cotxe, això si, a la dreta!!
El paisatge verd i humit ens va acompanyà fins a la gran casa de la familia. Un gran gos ens dóna la benvinguda i entrem a la casa com si mai no haguessim vist una. Molt molt bonica!
Preparem un bon sopar de campaments: pasta amb tomàquet i tonyina i a veure una peli! Bona nit i benvingudes a Irlanda
No hay comentarios:
Publicar un comentario