No fa ni una setmana que varen tornar de campaments i crec que dins nostre estem tots melancòlics perquè sabem que necessitarem un any més per a tornar a ser on erem, però que hi farem..
Jo vaig pujar a Saldes el cinquè dia i em vaig trobar un campament que portava 5 dies viu. Podia començar a veure en les cares el cansament, les poques hores dormides però encara es podia respirar infinita alegria y bullien les aventures en la sang dels nens. Poques hores més tard arribarien els follets! Aquests si que van portar aire fresc al campament, pobrets, venien de la civilització amb 6 anys per a ficar-se a dormir en tendes, fer pipi al camp i conviure amb els insectes i les abelles, però la veritat es que la seva alegria era perenne!
Ser intendent és una feina dura que fins a aquest estiu no havia sabut reconèixer, pensava que seria més fàcil. També s'ha de reconèixer que ens ha tocat un any d'intendència dificil perquè el poble estava lluny, perquè no teniem manera de conservar els aliments, perquè hi havien molts bichos...però en el fons ha estat moolt guay!
D'alguna manera la feina d'intendent m'ha permès gaudir una mica de totes les unitats que es trobaven al campament..una mica de pioners, una mica de follets, una mica de llops i sobretot passar bones estones amb els Raiers, els trobava a faltar.
Tot i així el que m'emporto d'aquests campaments, entre d'altres coses, es veure que ens fem grans...que comencem a respectar horaris, a respectar-nos entre nosaltres, a estimar-nos...tornem enrera en el temps per a estar tots junts com a un grup, com a un agrupament.
L'últim dia van venir tots els papes de l'agrupament com cada any a fer un gran dinar de germanor, aquest és el moment més esperat pels nens i pels caps, perquè els papes i mames porten diferents menjars i delícies que després de 10 dies de campaments ens tornen bojos! Després de xerrar sobre com havia anat tot ens van ficar a tots els caps enmig d'un cercle i van entregar regalets : en primer lloc un recull de dedicatòries pels caps de llops, precioses! En segon lloc un album de fotos INCREIBLE on explicava la nostra història..des que vam començar l'agrupament fins ara...com vam plorar tots..
Finalment els papas de follets van entregar als caps de follets un regalet molt especial: un cap de setmana per a caps a Lloret de Mar a un Hotel! Mare mevaaaaaa!!! quin morro!
Poc després ens vam quedar solets al campament. Un campament buit de crits, buit de tendes, buit de nens..
Uns van decidir anar al riu i d'altres a dutxar-se i poc després ens trobariem rient i fent unes braves i una cervecseta a Saldes, començava la segona aventura: Pujar el Pedraforca.
Aquella nit vam dormir al mirador del Pedraforca, un lloc on t'abraça la natura i sembla que tornis segles enrera en el temps però on fa molt de fred per la nit!
A les 5 del matí sona el despertador i obrim els ulls..és de nit, veiem el cel ple d'estrelles, mirem al pedraforca i veiem un núvol gegant a sobre de la muntanya. Decidim dormir una mica més i així ens anirem aixecant fins que a les 7 decidim, gràcies a l'albert, pujar el Pedraforca.
Un super esmorzar després ens encaminàvem cap a la muntanya. A alguns ens va costar un ronyó pujar i d'altres van fer tota la pujada en 2h i poc però va ser una gran experiència per a tothom.
Quan ens vam retrobar al cim va ser un moment molt satisfactori per a tots..ens vam quedar allà una estona, gaudint del cansament i descansant la respiració.
A la baixada em van cagar en tot! Ho sento però és la veritat! Haurieu de veure el blau que tinc a la cama!
Un cop pujada i baixada la muntanya ens vam apalancar al costat del refugi, vam dinar i vam dormir una bona migdiada al sol...quina delicia! Però els nostres culs inquiets no volien quedar-se allà i vam decidir anar a un llac que haviem vist a banyar-nos una estoneta!
Guauuuuu, quin llac! Fantàstic...quina sensació de llibertat, d'amistat. Un llac d'un color blau cel...crec que en aquell moment tots ens pensàvem que estàvem a un anunci de Estrella Damm!!!
Després d'una bona estona al llac i de canviar-nos (per fi) de roba, ens encaminem cap a Berga. Haviem decidit sopar allà i veure una mica el poble. Vam sopar en un petit bar en el carrer de la Ciutat. Un bon "Muntanyenc de Bacó i Llom" i una "barra de pa amb escalivada" per la vicky! Va ser una estoona genial amb els amics, recordant històries de campaments, moments al pedraforca. Podia veure a les nostres cares vermelles el cansament però també la satisfacció i l'alegria que crec que sentiem tots perquè el nostre grup tornava a semblar una pinya unida i compacta!
Ens van recomanar un lloc per dormir, un santuari i allà ens vam dirigir els 3 cotxes. Un lloc perfecte per a fes gresca i dormir! Vam estar unes quantes hores passant-nos-ho bé i després aqui la sevidora va caure fregida així que no puc explicar més del que va passar!
Després de despertar-nos rodejats de gents gran que anava al santuari a visitar-lo vam decidir baixar a Berga a esmorzar i vam esmorzar de conya a la Lluna, un bar a la rambla! d
Després ja era hora de baixar i dir adeu i de donar-nos les gràcies a nosaltres mateixos per la força, l'energia i l'alegria!
Gràcies companys, us estimo moltíssim a tots
Adeuu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario