Per què som com som?

Què fa que siguem com som? Són les meves decisions les que varien el món que m'envolta o és el món que m'envolta el que m'empeny a prendre certes decisions? 

Que és la personalitat i fins a quin punt és nostra i no una barreja de tot el que hi ha al nostre voltant? Fins a quin punt importen les nostres accions?

Tantes i tantes preguntes que em venen quan penso que som fruit de la societat que ens envolta..

Miro cap a endarrera i veig a les persones i els moments que ara em fan ser com soc. Pare, Mare, viatges, gent que ara ja no sé què ha passat amb les seves vides, on paren, amics, projectes, muntanyes, experiències...

Aquest trimestre he tingut la oportunitat de tractar bastant els temes relacionats amb la socialització, tot el procés d'aprenentatge i assimilació de l'imaginari i els valors de la nostra comunitat. I no puc parar de rumiar què és el que em fa pensar com ho faig i actuar com crec que ho haig de fer... 

Fins on arriba el limit de les meves capacitats com a persona amb un passat i unes característiques?

Aquest sistema de núvols que sembla ser que determina part del nostre futur des del moment que naixem pel simple de fet de on, amb qui i amb quants diners sota el braç naixem em posa una mica nerviosa. A què puc aspirar doncs?

Jo crec que a tot, però AHHHHH! això és el que em fan creure no? perquè en realitat caminaré tota la vida amb algunes pedres a les butxaques que sembla que mai em podré treure...què bé doncs... què hi puc fer jo?...intentar explotar al màxim el suc de la fruita que m'ha tocat viure?

Tot aquest tema de la igualtat d'oportunitats i les mentides amagades em té una mica boja...

A10!