Em trobo en un moment curiós de la meva vida. El núvol de la incertesa penja sobre el meu cap. Tot i així, no en tinc pas de por. Ahir em vas dir que no puc tenir por, que tothom té dret a cansar-se a voler canviar a necessitar canviar. Ok, aqui em quedo penjant a l'aire.... i saps què? Que no passa res! Que necessito estar penjada a l'aire. Que potser em va bé veure-ho tot des de ben adalt i poder reafirmar la meva decisió, que segurament l'aire fresc m'ajudarà a adonar-me que com totes les decisions, en si mateixes, no són pas tant greus com les veig.
Ja hi estic bé a l'aire, deixaré que em portin els globus allà on sigui.
I fent servir una frase d'un compte molt famós a la meva manera:
" Bufa, Bufa llop que aquesta casa no caurà"
Ara té experiència i ciments, ara té força i personalitat
Fins aviat!
Sara
és cert que des de ben amunt les coses es veuen més petites, minúscules, insignificants...però sabem que són grans, poderoses i important. Això no oblidis. Després del vaitge...toca aterrar i agafar-se fort ! UNA ABRAÇADA GEGANT
ResponderEliminar